TOTES LES MEVES OBRES

Dulia (2009)

"Dulia", el dibuix en record al meu tiet, Antoni Ferrer. Pintor realista manresà que ens va deixar el 13 de gener del 2009. Les seves obres, moltes de les quals de figures humanes, sempre han estat el camí perfecte que ens ha unit a la seva personalitat.
 
El dibuix representa el Toni pintant, concentrat i abstret, una de les seves obres més espectaculars.

Data: 15-01-2009.
Tècnica: Bolígraf sobre cartolina.
Mides: 20x13cms.
Estat final del dibuix, emmarcat en fusta marró fosc.

Una boligrafia, pas a pas (4)

Pas 4: Transferir a llapis i omplir amb bolígraf.
Prenent com a punt de referència l'escala que hem determinat en el punt 3, anem transferint un primer esboç a llapis de la imatge original al paper en blanc. Ho faig en llapis perquè es tracta d'una primera idea del futur dibuix a bolígraf i és ara quan em puc permetre els únics errors que pugui haver-hi en tot el procés.

Quan tinguem l'esborrany fet sobre el paper, és hora de començar a omplir amb el bolígraf. Normalment començo per les zones més fosques per determinar-hi els límits entre el blanc i el negre. El blanc, en els meus dibuixos, és no dibuixar. No hi ha més clar que el "no traçar", i la resta de tonalitats estaran incloses entre aquests dos límits.

Una boligrafia, pas a pas (3)

Pas 3: Quadricular.Es tracta de traçar unes quadrícules tant en la imatge original com en el paper en blanc sobre el que dibuixarem, i establir la relació a escala entre els dos.

Si, per exemple, la foto original medeix 15 centímetres i el paper on la volem dibuixar en fa 20, s'establirà una relació constant de x1,33.

El que en la foto original medeixi, per exemple, 3 centímetres, en el paper en blanc haurà de medir-ne 4. Però això ja forma part d'un altre pas...

Horitzó (2008)

Aquest sóc jo mirant a l'horitzó.

Estat del dibuix a 08 d'agost del 2008.

Moment del procés de creació del dibuix.

Tècnica: Bolígraf sobre cartolina blanca.
Mides: 60cms x 40cms.
Inici: 13-05-2008.

Una boligrafia, pas a pas (2)

Pas 2: Determinar la mida del dibuix.
Després de trobar una imatge que doni joc, és l'hora de plantejar-se en quina mida la reproduirem. Tant si ens decidim per un dibuix gran com si ho fem per un de petit, hem de tenir clar que les dues opcions presenten avantatges però també inconvenients.
Degut a la dificultat de dibuixar amb una eina que deixa tinta en un espai de menys de mig mil·límetre i que no es pot difuminar, un dibuix de grans dimensions ens farà suar de valent. D'aquesta manera, un dibuix amb moltes parts fosques (vegeu "Scooter series #1" i "The Boss in the shadow") ens ha de fer considerar la idea de limitar-ne les dimensions ja que ens deixarem el canell en la fase d'omplir les parts fosques amb bolígraf. Malgrat aquest inconvenient, un dibuix de grans dimensions (a partir de 60cms x 40cms) ens permet un marge d'error més elevat, ja que no exigeix tant detall.
Un dibuix petit no "vesteix" tant però la dificultat augmenta considerablement degut a que és molt més difícil introduir detalls en l'escena. Imaginem un exemple: en el cas del dibuix "Ull per la finestra", l'ull representat té unes dimensions de 7cms x 7cms. Seria impossible fer un ull amb tant detall com aquest en un dibuix com el de George Washington "One Dollar". Així, la imatge ja ens pot portar implícita una dimensió ideal.
Jo recomano començar per dibuixos més aviat petits (20cms x 15cms) i mica en mica anar-se atrevint per projectes més grans.

Subscriure's a: Missatges (Atom)